A mitjans dels anys 70 FEVE, sol·licita a CAF, un model d'unitat tren elèctrica que pogués cobrir les línies que explotava en el País Basc i que disposaven d'un material obsolet.
El nou material havia de ser funcional, modern i potent. Sent una característica important la seva acceleració i frenat, ja que en els seus recorreguts efectua contínues parades.
Entre 1.977 i 1.978, es lliura una comanda de 15 unitats compostes de cotxe motor i cotxe remolc amb cabina.
A mesura que s'anaven rebent, van ser traslladades a tres dipòsits: Errentería (Rentería) per cobrir el servei entre Donostia-Amara (Sant Sebastià) i Irún; Guernika-Lumo, per a la línia de Zornotza (Amarebieta) a Bermeo i Durango. Després d'un primer procés de modernització de les infraestructures: es va canviar de tensió a 1.500 volts corrent contínua i de l'elevació de les andanes de les estacions, al maig d'1.978 es va inaugurar el servei de la línia de el “Topo” Donostia (Sant Sebastià) a Hendaia, però al principi el servei sol era fins a Irún.
En 1.980 i a causa de les transferències entre l'Estat Espanyol i el Govern Autonòmic, la xarxa de ferrocarrils, va passar a dependre del Consell General Basc. Amb la signatura definitiva de l'Estatut, es crea la Companyia de Ferrocarrils Bascos - Eusko Trenbideak (ET-FV).
S'inicia a partir d'aquest moment una reestructuració total de l'explotació. En primer lloc i com a ampliació a la comanda cursada a CAF per FEVE de 15 remolcs intermedis, s'amplia a 4 més, per reforçar així totes les composicions del "Topo".
Al març d'1.980 es posen en circulació aquests trens entre Bilbao (Bilbo) i Durango.
El color d'aquest material, inicialment van portar el color unificat de FEVE (blau i una franja blanca), però més tard els Ferrocarrils Bascos, substitueixen aquests colors pel blau fosc i clar, amb una franja groga i blanca.
Les unitats elèctriques 3.500 estaven formades inicialment per un cotxe motor i un cotxe remolqui amb cabina, a aquesta composició inicial es podia afegir un o dos cotxes remolquis intermedis.
La caixa dels cotxes està formada per un bastidor principal i una estructura de perfils amb revestiment de xapa d'acer.
Els vogies construïts per CAF van ser un disseny de la signatura suïssa Schindler, amb motors de la General Electric Espanyola i equips elèctrics de AEG.
En la cabina de conducció del cotxe motor es troben els armaris d'alta i baixa tensió i el quadre de comandaments per a la conducció del tren. La resta del cotxe és ocupat per 32 seients disposats en files transversals de 2 + 1. En ser considerades aquestes unitats com un tren suburbans, les plataformes d'accés i els passadissos són molt amplis per poder albergar el major nombre de viatgers.
Les característiques dels cotxes remolcs són molt semblants, a excepció del cotxe remolqui amb cabina que disposa de lavabo-WC.
Els cotxes remolcs amb cabina van rebre la numeració 6501 a 6515.
Els cotxes remolcs intermedis van rebre la numeració 5501 a 5519.
L'any 1988 les unitats 3504, 3506 i 3516, van anar totalment remodelades per a la seva adaptació al servei semidirecte "Bidexpress" entre Bilbo (Bilbao) i Donosti (Sant Sebastià), amb nous seients, instal·lació de sistema de vídeo, megafonia i l'adaptació d'una de les plataformes del cotxe motor com a departament de paqueteria i correus.
Característiques tècniques:
Sèrie: 3500
Rodament: BoBo + 2'2' + 2'2' / BoBo + 2'2' + 2'2' + 2'2'
Composició: M+R+R+Rc / M+R+Rc
Classe: EMU-3 /EMU-4
Unitats en servei: 0
Unitat construïdes: 15
Numeració: 3501 a 3515
Any de construcció: 1977 i 1978
Any de posta fora de servei: 2012
Amplada carril: 1000 mm
Tracció: Eléctrica
Voltatge: 1500 V=
Potencia: 660 kW
Motor: 4 X GEE TA 67-88-H
Equip elèctric: AEG
Longitud entre topalls: 15.240 mm
Pes: 56 Tm
Velocitat: 80 km/h
Seients 2º classe: 32
Fabricades per: CAF - GEE - AEG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada