divendres, 13 de setembre del 2013

FS - Ferrocarril de Sóller - El tren.

El Ferrocarril de Sóller és  una de les línies de ferrocarril més peculiars dels Països Catalans. És una línia de ferrocarril que sempre ha estat en mans privades i que té un ample de via de 914 mm (1 iarda anglesa) . Aquest ample de via era normalitzat a tot Mallorca.

La línia es va posar en servei l'any 1912 i es va electrificar a 1.200 V = en l'any 1929.

Els trens que circulen pel Ferrocarril de Sóller són els originals de la electrificació de la línia, avui en dia es un tren turístic.

El tren de Sóller uneix la ciutat de Palma de Mallorca amb la ciutat Sóller, el seu recorregut es de 27 km , la primera par del recorregut es per la plana, per transcorre desprès per paratges muntanyosos de la Serra de Tramuntana.


En el seu traçat i trobem tretze túnels. El túnel l'anomena't Túnel Major te una longitud de 2,8 km a l'interior del qual es produeix el punt mes elevat de la línia 239 metres sobre el nivell del mar. El viaducte mes important es el de Cinc Ponts.

La rampa nord, situada entre el túnel Major i Sóller és el tram més espectacular de la línia, ja que en  7 km supera un desnivell de 199 metres, amb rampes de 23 0/00.


La línia consta de quatre estacions i de cinc baixadors. Les estacions: Palma, Son Sardina, Bunyola  i Sóller i els  baixadors: Son Reus, Santa Maria, Caubet, Can Tambora i el Mirador des Pujol d'en Banya.


Característiques de la línia


Data inauguració: 16 d'abril de 1912
Data electrificació: 14 de juliol de 1929
Estació Palma de Mallorca: 24,60 msnm
Estació de Sóller:  56 msnm.
Longitud: 27,264 km
Amplada via: 914 mm
Electrificació: 1200 V=
Numero ponts: 11
Numero túnels: 13

Característiques Automotors


Sèrie: AAB FHV
Rodament: Bo'Bo'
Composició: EMU-1
Unitats en servei:  4
Unitat construïdes:  4
Numeració:  1 a 4
Any de construcció:  1929
Amplada carril:  914 mm
Tracció: Eléctrica
Voltatge:  1200 V=
Potencia:  345  kW
Motor:  4 X DC 1201e (Siemens-Schuckert, Cornellà)
Longitud entre topalls:  13.540 mm
Pes:  33 Tm
Velocitat: 60 km/h
Seients 1ª classe:  12
Seients 2ª classe:  32
Fabricades per: Carde y Escoriaza

Característiques cotxes viatgers

Classe: 1ª
Unitats: 3
Numeració: 1,2 i 7
Construïdes L'any: 1912 i 1913
Rodament: 2'2'
Longitud entre topalls: 12.700 mm.
Pes: 13000 Kg.
Seients 1ª classe:  32
Fabricats per: Carde y Escoriaza
Reformat: FS


Classe: 1ª/2ª
Unitats: 4
Numeració: 3,4,9 i 10
Construïdes L'any: 1912 i 1913
Rodament: 2'2'
Longitud entre topalls: 12.700 mm.
Pes: 13000 Kg.
Seients 1ª classe:  12
Seients 2ª classe:  32
Fabricats per: Carde y Escoriaza
Reformat: FS


Classe: 2ª
Unitats: 3
Numeració: 5,6 i 8
Construïdes L'any: 1912 i 1913
Rodament: 2'2'
Longitud entre topalls: 12.700 mm.
Pes: 13000 Kg.
Seients 2ª classe:  56
Fabricats per: Carde y Escoriaza
Reformat: FS


Classe: 2ª
Unitats: 10
Numeració: 11 a 15
Construïdes L'any: 1965 a 1997
Rodament: 2'2'
Longitud entre topalls: 12.700 mm.
Pes: 1300 Kg.
Seients 2ª classe:  56
Fabricats per: Carde y Escoriaza, Tallers Seguí
Reformat: FS

Característiques furgons


Classe: F
Unitats: 3
Numeració: F1 a F3
Construïdes L'any: 1931
Rodament: 2'2'
Longitud entre topalls: 14.480 mm.
Pes: 12040 Kg.
Seients 2ª classe:  56
Fabricats per: CAF

Característiques vagons auxiliars:


Classe: Vagó herbicida
Unitats: 1
Numeració: ex B132
Construïdes L'any: 887
Rodament: 1'1'
Longitud entre topalls: 5.750 mm.
Pes: 4.400 Kg.
Capacitat: 10.700 litres
Fabricats per: Brown Marshall
Nota: EX FFCC Mallorca


Classe: Grua
Unitats: 1
 Construïdes L'any: 1940
Rodament: 1'1'
Longitud entre topalls: 3250 mm.
Pes: 550 Kg.
Carga màxima: 1.500 kg
Fabricats per: FS






dijous, 5 de setembre del 2013

AGRIVAP - Automotor FNC (SNCF X 5600)

En l' inici de SNCF, any 1938, es pren la decisió d'estandarditzar els automotor, molt diversos en aquell moment, ja que procedien de les diverses companyies nacionalitzades. En aquest moment, la competició ferrocarril-carretera ja estava encetada i per evitar el tancament de línies petites,  els sindicats, inclosa Federació Nacional de Ferrocarrils  (FNC, d'aquí el seu nom), van demanar a la SNCF que li confies el disseny i l'execució d'un model d'automotors, que tindria un cost menor al d'un autobús.

La construcció d'aquets prototipus d' automotors FNC va ser confiada a l'empresa Billart.

Com els resultats van ser molt encoratjadors, van donar com a resultat la construcció d'una sèrie de 60 vehicles automotor i els seus corresponents remolc. construïts amb la mateixa estructura per reduir els costos de construcció i estudi.  El conjunt així format era reversible.

Aquesta sèrie va ser encarregat en l'any 1948, i els últims automotor FNC van ser retirats de servei comercial en l'any 1967, alguns d'aquest automotors  van ser  transformats en dresines.


Un del serveis realitzats per aquest automotor va ser el transfronterer Annemasse - Genève Eaux-Vives.

X 5621



Característiques tècniques:

Sèrie:  X 5600 + XR 9200
Rodament:  DMU-2  (1'A') + 1'1'
Composició: motor + remolc
Unitats en servei:  1
Unitat construïdes:  62
Numeració:  X 5008 i X 5009 (prototips) i X 5601 a X 5660.
Any de construcció:  1947-1953
Amplada carril: 1.435 mm
Tracció: Diesel mecànica.
Potencia:  59 kW
Motor:  Panhard 4 cilindres
Longitud entre topalls:  12.340 mm + 9.600 mm
Pes:  10,6 tm
Velocitat: 60  km/h
Seients 2ª classe:  83 passatgers ( 43 + 40)
Fabricades per:  Billar (Tours), GSC (Sant-Denis) i SNAV (ex-SOMUA - Vénissieux).
Nota:  Les unitats X-5601 a  X-5630 tenen cares laterals planes i les unitats X-5631 a X-5660 tenen les cares laterals corrugades.


dimarts, 3 de setembre del 2013

Un dia en "El Canari", el Tren Groc de la Cerdanya.



De bon mati en la estació de La Tor de Querol (Latour-de-Querol / Enveig), m'entrés esperem l'hora de sortida  (08.26) arriba el tren nocturn de Paris via Tolosa de Llangedoc (Intercitiés de Nuit) amb un petit retràs de 20 minuts sobre l'hora establerta (07:51).



L'Estació de La Tor de Querol es excepcional  ja que te tres amples: mètric, internacional i ample estès.


De principi el tren va bastant buit.


Estació de la Guingueta d'Ix (Bourg-Madame).


Estació de Sallagosa (Saillagouse).



A mida que anem passen estacions el tren es va omplenant.

Desprès de haver passat  Font-romeu, Odelló i Viá (Font-Romeu-Odeillo-Via)  es passa per el Coll de la Perxa (col de la Perche), punt mes alt de la línia 1.592 msnm).

Al arribar a Montlluís - La Cabanassa (Mont-Louis-la-Cabanasse),en el tren ja no i cap ningú mes.


A la sortida de l'estació de Montlluís en direcció a Vilafranca, es troba situat el viaducte de La Cabanassa.


El magnífic pont suspès de Gisclard es troba entre els baixadors de Les Planès (Planès) i el de Sautó (Sauto).



Estació de Fontpedrosa - Banys de Sant Tomàs (Fontpédrouse-St-Thomas-les-Bains).
Ens anem creuant amb els trens que fans la ruta al inrevés.



Entre les estacions de Fontpedrosa i la de Toés-Carançà, esta situat el magnífic viaducte de Sejourné.



Estació d'Oleta - Banys de Canavelles (Olette-Canaveilles-les-Bains).


Ja es casi el migdia (11:50) quan s'arriba a Vilafranca de Conflent-Banys de Vernet-Fullà (Vilefranche-Vernet-les-Bains-Fuilla).




Ara toca dinar,  mes tard visitar la fortalesa de Fort Libèria, es aconsellable pujar amb la "navette", ja que estem al mes d'agost, migdia i desprès de haver dinat. Una vegada visitat el Fort, es recomanable l'experiència (si els genolls o resisteixen) de baixar els 734 esglaons del túnel que per dins la muntanya ens baixarà de nou a Vilafranca. Encara ens donarà temps per donar un vol per aquest bonic poble amullerat i prendre el tren de tornada que surt a les 17:35.





Aquesta estació, Vilafranca de Conflent, te dos amples de via: mètric i internacional i acull els tallers del Tren Groc. En aquesta estació comença la via d'ampla internacional fins a Perpinyà.


A l'estació de Vilafranca a aquesta hora ja una unitat Z2 preparada per prendre viatge cap a Perpinyà.


El viatge al fem com a l'anada en el vago descobert, però en arribar a Montlluís, la falta de llum solar i l'alçada (1.510 msnm) ens fa canviar al cotxe automotor i acabar el recorregut a cover, arribem a La Tor de Querol a les 20:38 hores. En aquesta estació trobem dos unitats ZGC que i pernocten.




dissabte, 31 d’agost del 2013

FSHT - Funicular de Saint-Hilaire du Touvet


És un funicular que es troba al departament de Isère , a la regió Rhône-Alpes de França . Uneix el poble de Montfort, que es troba mig camí entre Grenoble i Chambéry , amb el poble de Saint-Hilaire du Touvet , situat en el Plateau des Petites Roches.


Fins a la construcció del  funicular el poble de St-Hilaire du Touvet era només  accessible  a peu o en mula . La construcció del funicular es va iniciar en l'any 1920 i va ser inaugurat en l'any 1924.  En un principi els seu principal usuari eren els pacients dels diversos sanatoris construït per albergar els malats de tuberculosis.  Avui es utilitzat sobretot pels turistes i parapentistes, ja que St-Hilaire te una bona pista de enlairament. 


Cal remarcar que la zona del túnel te un gradient del 83 %, que fa que sigui un dels funicular mes empinats d'Europa.

Característiques Tècniques:

Tipus: Funicular clàssic, 40-SBB
Data d’inauguració: 1924.
Reconstruït l’any: 1955 i 1992.    
Estació inferior: Montfort  ( 258 msnm).
Estació superior: Les Gaudes  (947 msnm).
Ampla de via:  1.000  mm.
Longitud:  1480 m.
Desnivell:  689 m.
Pendent màxima:  83 %.
Pendent mínima: 16 %
Pendent mitja: 54 %
Motorització: Eléctrica, situada en l’estació superior.
 Velocitat: 1,2 m/seg.
Duració del viatge: 20 minuts.
Vehicles:  2.
Passatgers: 40+1 per vehicle.
Capacitat: 120 passatgers/hora.
Vehicles construïts per:  Von Roll
Horari: 10:00 a 12:30 i de 14:00 a 18:00 hores

Cadència: 30 minuts