Locomotores dièsel hidràuliques, sèrie 1400 de FEVE.

J Miquel

En l'any 1964 la Compañia Minera de Sierra Menera, SA., compra a l'empresa alemanya Henschel 5 locomotores dièsel derivades del model DB V160, a ser entregades 3 en el mateix any i les dues restants en l'any 1966.

El 24 de juliol de l'any 1970, un decret del Ministeri d'Obres Públiques aprova la rescissió del contracte d'explotació de la línia i, per tant, desapareix aquesta Companyia.

El 19 de desembre de l'any 1972, les 5 locomotores són traspassades a FEVE. En l'any 1982 són canviats els motors Caterpillar per uns de l'Alsaciana de Construccions Mecàniques MGO V12 BZSHR.

Aquestes locomotores han circulat amb diversos colors. De la plata i vermell de la Companyia del Sierra Menera, al gris, vermell i taronja, i en blanc, groc i crema, en el temps de servei a FEVE.

J.Miquel

Donades de baixa de FEVE en l'any 1992, un exemplar va ser venut a FC Brohltalbahn d'Alemanya, tres exemplars a Belgrano Sur de Buenos Aires, Argentina i un altre a Chemins de Fer de la Provence de França.

Aquestes locomotores, fabricades per Henschel a Alemanya, disponien en origen, d'un motor Mercedes-Benz, MB-820 de 1.100 CV.

Característiques tècniques:

Sèrie: 1400

Tipus: LDH

Numeració: 1401 a 1405

Antiga numeració: 1001 a 1005

Rodament: B'B'

Unitats en servei: 2

Unitat postes en servei: 5

Any de construcció: 1964 i 1966

Any baixa servei FEVE: 1992

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Hidràulica

Longitud entre topalls: 12700 mm

Pes: 56 tm.

Potencia: 883 kW

Motor: 1 X Mercedes-Benz MB 820

Transmissió: Voith L630RU2

Velocitat: 60 km/h

Fabricada per: Henschel

Model: DH 1200 BB.

Número de fàbrica: 30904,30905,30906,31003 i 31004

Del nubol

Del nubol

Del nubol

Alguns records de viatges de la meva infantesa (III).

El tercer any, 1959, la destinació va ser Dinamarca, viatge ràpid per assistir el casament d'una germana de la dona d'un Oncle, la destinació el port pesquer de Hirtshals.

D'aquest viatge el record més significatiu va ser el ferry que unia Grossenbrode (Alemanya) amb Gedser (Dinamarca) i el fet que podia carregar trens en el seu interior. 

Les imatges mostrades son del vaixell DB Deutcland, que en aquella epoca realitzaba aquesta ruta i han estat estretes, d'un dels llibres de la col•lecció: ATRAVES DEL ANCHO MUNDO. Selecciones para la juventut, Volumen 7, Manuel Marín & Cia.. Editors - Barcelona 1956, regalats per el meu Pare a l'edat de 8 anys.

Alguns records de viatges de la meva infantesa (II).

L'any següent, 1958, la ruta va ser Mariana, Lourdes.

La ruta va ser la següent: Barcelona - Viella - Lourdes - Pau - Biarritz - Pasai San Pedro (aquí varem fer parada i fonda, ja que la dona del meu Oncle i tenia família de pescadors) - Donostia (Sant Sebastià) - Iruña (Pamplona) - Saragossa - Barcelona.

D'aquest viatge, els records que s'han acumulat potser que aquí comences la meva afició pels funiculars i aeris que mes tard derives cap a altres medis de transports: funicular de Lourdes, telefèric de les coves de Beterrand, cremallera de la Rhune, els petits transbordadors de la ria de Pasai, ect.

Alguns records de viatges de la meva infantesa (I).

Durant els anys 1957, 1958 i 1959, vàrem realitzar una sèrie de viatges amb un petit cotxe de 3r, o 4a mà, que vam comprar a mitges el meu Pare amb un dels meus Oncles.

Aquest petit cotxe, un Morris Z Van, construïts a Anglaterra durant la dècada dels 40 del segle passat, ens va portar a unes destinacions magnífiques.

La primera destinació, any 1957, va ser El Vaticà (Roma), amb una ruta força significant, amb els següents punts de pas com a principals: Perpinyà - Besiers - Montpeller - Aix-en-Provence - Canes - Niça - Montecarlo - Sanremo - Gènova - La Spezia - Roma - Ciutat del Vaticà - Perugia - Florència - Ravenna - Pàdua - Venècia - Verona -Milà - Torí - Cuneo - Menton - Arles -Nimes - Setè - Barcelona.

D'aquest viatge el més impactant per a mi, que a llavor tenia l'edat de 8 anys, va ser Venècia i els seus "Vaporetos" i les escales en espiral del museu Vaticà.

El Ferrocarril aeri o Monorail del Tibidabo.

Avui el meu record és per aquesta atracció centenària del parc d'Atraccions del Tibidabo, ja que he llegit, que alguna ment privilegiada, d'aquestes que corrent pel nou Ajuntament de Barcelona, se'l vol carregar.

Postal

El Parc d'Atraccions Tibidabo, S.A. (PATSA) és una societat participada cent per cent per l'Ajuntament de Barcelona i gestionada per l'empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (B:SM).

Funicular, Ferrocarril aeri, Funicular aeri, Avió

Del nuvol

El ferrocarril aeri era la primera atracció mecànica del parc de traccions del Tibidabo. Aquest tren de monocarril suspès va ser construït i projectat per l'enginyer de cap al parc, Marià Rubió i Bellver, i va ser obert el 22 de maig de 1915 en mitj d'una gran expectativa. Aquest la segona aplicació de monorail suspès construït, després del monorail més famós, el de la ciutat alemanya de Wuppertal, que va ser inaugurar l'any 1901.

Aquest ferrocarril aeri - atracció de fira, disposava en els seus orígens de quatre cotxes o góndoles, la conducció de les quals s'efectuava manualment mitjançant un petit reòstat i el corresponent fre manual. A més per solucionar possibles avaries elèctriques, disposava d'una manovella per poder traccionar la góndola manualment.

Blog Rails i ferradures

El circuit que actualment és tancat, és a dir, que acaba en l'estació d'origen i sempre els vehicles circulen en la mateixa adreça, en els seus inicis tenia una forma de sis, és a dir, partia de l'actual estació, i passava pel tram sobre el funicular, fins a arribar al primer túnel, després d'aquest, el recorregut sobre el bosc fins a arribar a l'inicií del segon túnel, que en aquest cas en lloc de dirigir-se cap a l'estació actual directament, tornava a connectar-se al túnel primer mitjançant un desvio, que subsisteix en l'actualitat i tornava contra direcció a la de sortida travessant novament el tram sobre el funicular.

Del nuvol

Anys més tard es perllongaria el segon túnel fent-ho arribar fins a l'estació d'origen i el petit tram d'enllaç entre túnels es mantindria com a cotxera taller per als cotxes.

Blog Rails i ferradures

En la dècada del 70 del segle passat, es va buscar la forma d'automatitzar el circuit, ja que per a la seva marxa requeria quatre conductors i un cap d'estació - venedor de passatges.

L'atracció ha estat modificada molt poc durant la seva història de 100 d'anys. Un canvia important, es va efectuar l'any 1980, quan la figura del conductor va desaparèixer en robotitzar la instal·lació Alguns anys més tard l'atracció es va anomenar Aeromàgic en canviar la caixa de les vagonetes passant la seva aparença a semblar una catifa màgica i la màgia esdevenia el seu tema central. Dins l'any 2005 el seu nom va ser canviat un altre cop i esdevingui Les Bruixes i Bruixots Den o Buri-Buri, el nom encara utilitza avui per visitar el món dels bruixots en un trajecte ple de sorpreses: sorolls inesperats, olors penetrants, llums enlluernadors i molts efectes més.

Del nuvol

¡ El Ferrocarril Aeri és l'atracció més antiga al parc i encara està operativa avui, i espero estigi en actiu per molt anys mes!.

Locomotores elèctriques, sèrie 274 de Renfe

Postal

L'origen d'aquestes locomotores està en el poc rendiment del prototipus NORTE 7301, que fa pensar a buscar una nova font de subministres, per la construcció d'una sèrie de locomotores d'alta potència, en aquest cas a suïssa. Per poder portar a terme els projectes d'electrificació de la línia Madrid - Àvila - Segòvia que daten de 1932 i l'inicií dels treballs no va ser fins a l'any 1935, i que no va ser fins al final de la Segona Guerra Mundial que això es pogués convertir en una realitat.

Aquestes locomotores tenen un aspecte netament suís.

La part mecànica de les locomotores va ser construïda per Construcciones Devis, sota col·laboració suïssa de la Fabrique Suisse de locomotives et de Machines de Winterthur, i el muntatge de la part elèctrica, importada de suïssa, sota la supervisió del personal de Sécheron.

Postal

Característiques tècniques

Sèrie: 274

Antiga sèrie: 7400

Tipus: LE

Rodament: Co'Co'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 24

Unitats preservades: 1

Numeració: 274-001-7 a 274-024-9

Antiga numeració: 7401 a 7424

Any de construcció: 1944 a 1950

Any retirada servei: 1976

Amplada carril: 1674 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 1500 V=

Potencia: 1776 kW

Esforç de tracció: 122 kN

Motors: 6 X Sécheron

Longitud total entre topalls: 17.200 mm

Pes total: 99 tm

Velocitat: 100 km/h

Construïdes per: Devis (MACOSA), Sécheron i SLM

Nota d'entrega de la sèrie:

7401: Any 1944

7402-7410: Any 1946

7411-7413: Any 1947

7414: Any 1948

7415-7421: Any 1949

7422 -7424: Any 1950.

Unitat de tren elèctric d'Alta Velocitat, sèrie 114, de Renfe.

L'origen d'aquesta sèrie està en l'adjudicació el mes de febrer de 2004, al consorci format per Alstom i CAF, per la construcció d'un tren regional d'alta velocitat basat en el "Nuovo Pendolino" sèrie ETR-600/610, però sol de quatre cotxes i sense sistema de pendulació.

Aquestes unitats estan destinades al servei "Avant".

Característiques tècniques:

Sèrie: 114

Tipus: EMU-4

Rodament: (1Ao)(Ao1)+ (1Ao)(Ao1)+ (1Ao)(Ao1)+ (1Ao)(Ao1)

Composició: Mc+M+M+Mc

Unitats en servei: 13

Unitat construïdes: 13

Numeració: 114-601-8 a 114-626-5

Any de construcció: 2008 a 2011

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica

Voltatge: 25 kV 50Hz

Potencia: 4000 kW

Esforç de tracció: 212 kN

Motors: 8

Longitud total entre topalls: 107.900 mm

Pes total: 228,8 tm

Velocitat: 250 km/h

Seients 2a classe: 236 + 1 PMR

Construïdes per: Alstom i CAF

Sistemes seguretat: ASFA Digital, LZB i ERTMS nivell 1 i 2

Nota: Es poden acoblar, un màxim de 3 unitats.