dimecres, 20 de desembre del 2017

Alguns autobusos de la ciutat de Cádiz.

A la ciutat de Cádiz les línies urbanes són explotades per la companyia Tranvía de Cádiz a San Fernando y Carraca, en total de línies operades són 5.



Línies:
1 – Plaza España – Cortadura.
2 - Plaza España - Puntales – Bda. Loreto.
3 -Plaza España - Bda. La Paz - Puntales.
5 - Plaza España - Bda. Loreto – Zona Franca.
7 – Ingeniero La Cierva – Gta. Simón Bolivar.

Tranvía de Cádiz a San Fernando y Carraca és una S.A. pertanyent al grup Fundación Octavio Comes, propietària de Transportes Generales Comes. Disposa d'uns 50 autobusos del tipus urbà en tenir la major part de la seva flota assignada al servei urbà de Cádiz, entre aquest mig centenar l'empresa disposa 6 autobusos articulats per al servei interurbà entre Cádiz i San Fernando.

TCSC - Mercedes-Benz O405N2 Hispano VOV-II

TSSC - MAN NL263F Castrosua City Versus 

El Consorcio Metropolitano de Transportes de la Bahía de Cádiz és una entitat pública que unifica tots els sistemes de transport públic de la comarca de la Bahía de Cádiz i altres municipis de la província de Cádiz units al mateix.

Les línies explotades per aquest consorci són:
49 d'autobusos interurbans.
57 d'autobusos urbans.
2 de Cercanías Cádiz.
2 línies de transbordadors marítims.
3 de Tranvía de Jerez (en construcció).
2 de Tranvía de la Bahía de Cádiz (en construcció).

Aquesta administració va ser formada per la Consejería de Obras Públicas y Transportes de la Junta de Andalucía, la Diputación de Cádiz i els ajuntaments dels municipis de: Cádiz, Chiclana de la Frontera, El Puerto de Santa María, Jerez de la Frontera, Puerto Real, Rota, San Fernando, Arcos de la Frontera, Medina-Sidonia, Sanlúcar de Barrameda, Chipiona i Conil de la Frontera.

CTBC - Volvo B12 Castrosua CS40 Magnus

CTBC -IVECO Crossway

CTBC -Volvo B12B Sunsundegui Astral
A la ciutat de Cádiz també existeix una línia d'autobús turístic, explotat per la companyia City Sightseeing Cádiz.

CSS - Volvo B9TL Ayats Bravo City

dilluns, 18 de desembre del 2017

Locomotora Dièsel Hidràulica, Sèrie 500, del Ferrocarril Turírtico Minero de Riotinto.

Aquest ferrocarril pertany a la "Fundación Río Tinto".


Aquestes dues locomotores dièsel hidràuliques, estàndard en el catàleg de productes de l'empresa bilbaïna B&W, van ser adquirides en l'any 1975.

Són locomotores o més correctament tractors de maniobres, del tipus 030 DH amb bieles acoblades i cabina central.

Van ser destinades a maniobres a Zarandas-Naya, fins al tancament del ferrocarril.

Realitza'n la majoria dels trens turístics d'aquesta línia.




Característiques tècniques:

Sèrie: 500
Tipus: 030 DH
Numeració 931 i 932
Rodament: C
Unitats en servei: 2
Unitat postes en servei: 2
Any de construcció: 1975
Any entrada servei: 1976
Amplada carril: 1067 mm
Tracció: Dièsel-hidràulica
Longitud entre topalls: 9.911 mm
Pes: 36 tm.
Potencia: 257,42 kW
Motor: Cummins
Velocitat: 30 km/h
Fabricada per: S.E.C. Babcock & Wilcox (Bilbao) / Hunslet.
Numero de fàbrica: 1164 i 1165


diumenge, 17 de desembre del 2017

Visita al Museu Miner de Riotinto "Ernest Lluch".

Aquest museu pertany a la "Fundación Río Tinto" i porta el nom del polític català del PSC Ernest Lluch, asasinat per ETA.



D'aquest museu sols nomenaré alguns dels actius ferroviaris que acull.

En l'exterior del museu, està exposat un petit tren de mines, format per una pala-auto carregadora i dues vagonetes.

Pala-auto carregadora EIMCO 21B


Aquesta pala-auto carregadora, procedeix de la Mina Concepción. Aquest tipus de pala va ser utilitzada, en diverses instal·lacions, de mineria interior, no era apreciada pels treballadors, ja que la seva implantació suprimia lloc de treballs dels "zafreros".


Característiques tècniques de la locomotora:

Rodament: 0-2-0
Any de construcció: 1965
Any baixa servei: 1989
Amplada carril: 610 mm
Tracció: Aire comprimit
Longitud entre topalls: 2.200 mm
Tara: 1905 kg.
Fabricada per: EIMCO Great Britain Ltd.
Model: 21B

En l'interior del museu, en la sala numero 12, es troba la locomotora elèctrica tipus "P", numero 1 conjuntament amb un vagó de bolcada simple tipus B2 "Bruce". Aquesta sala recrea el procés extractiu, que permetia portar el mineral extret des dels talls a la zona industrial de tractament (en l'interior del fals túnel està el vagó B2 Bruce, difícil de fotografiar).

Locomotora elèctrica General Electric tipus "P"


Aquesta locomotora va ser la primera locomotora elèctrica utilitzada en la mineria espanyola.

Van ser utilitzades en els túnels números 11 i 16 de la Corta de Atalaya, en el Pla Inclinat Salomón del Filón Norte i en els pisos 23 i 26, també s'utilitza en la planta de foneria de coure.


Característiques tècniques de la locomotora:

Sèrie: P
Tipus: LE
Rodament: 0-2-0
Unitats postes en servei: 6
Unitat preservades: 2
Numeració: 1 a 21
Any de construcció: 1916, 1924 i 1953
Any retirada de servei: 1981
Amplada carril: 1067 mm
Tracció: Elèctrica
Potencia: 44,13 kW
Motors: 2 X GE
Longitud total entre topalls: 5.258 mm
Tara: 20 tm
Construïdes per: General Electric Co.
Números de fabrica: 5503, 5504, 9528, 9529, 31995 i 31996

Característiques tècniques vagó de bolcada simple:


Sèrie: B2 "Bruce"
Rodament: 1'1'
Unitat preservades: 3
Any de construcció: 1907
Any retirada de servei: 1981
Longitud total entre topalls: 2.744 mm
Tara: 2,5 tm
Capacitat: 1,8 m³.
Construïts per: The Metropolitan Railway Carriage & Wagon Co. Ltd.

En la sala numero 14, es troben estacionats tres vehicles de ferrocarril Rio Tinto Railway, aquest material exposat està format pel cotxe-saló "Maharajah", la locomotora de vapor 0-3-0 T, numero 106 i la Locomotora-grua a vapor 0-2-0 T, numero 150.

Locomotora- grua a vapor sèrie N, numero 150


Aquestes locomotores-grua, principalment van estar destinades a l'estació Talleres Mina, utilitzades en la càrrega i descàrrega de materials per aquests tallers. També tenien encomanada la missió d'ajuda en casos de descarrilaments i accidents ferroviaris.


Característiques tècniques de la locomotora-grua:

Sèrie: N
Rodament: 0-2-0 T
Unitats posades en servei: 2
Numeració assignada: 138 i 150
Numeració de la unitat preservada: 150
Any de construcció: 1913 i 1930
Any de retirada de servei: 1973 i 1975
Amplada carril: 1067 mm
Tracció: Vapor
Pes adherent: 25 tm
Capacitat d'elevació: 8 tm.
Capacitat carbó: 360 kg.
Capacitat d'aigua: 2.043 litres
Construïdes per: R&W, Hawthorn Leslie & C°.
Números de fabrica: 3028 i 3875

Locomotora a vapor sèrie K "Regordeta", numero 106


La sèrie K de locomotores va estar composta per 26 locomotores del tipus 0-3-0 T. Derivaven de les màquines de la sèrie I i el seu aspecte era molt similar encara que estaven dotades de major potència. Construïdes per North British i destinades en principi a prestar servei en Corta Talaya, es van rebre en diversos lots. També van realitzar serveis de maniobres als Talleres Minas i també es van utilitzar en alguns trens a Huelva i a la terminal Las Mallas.

Amb la intenció de pal·liar l'escassa autonomia d'aquestes locomotores, es va experimentar en la 118 l'ampliació de la capacitat de la carbonera, la qual cosa va motivar la incorporació d'un bisell posterior. Segons sembla, els resultats d'aquest prototip no van ser satisfactoris, per la qual cosa no es van realitzar més transformacions.

D'aquesta sèrie subsisteixen actualment les numerades 106 i 110. La primera en condicions de prestar servei, en les instal·lacions del Museu Miner de la Fundació Rio Tinto i la segona, exposada en un parc públic de la localitat de Huelva del Campillo.


Característiques tècniques de la locomotora:

Sèrie: K
Rodament: 0-3-0 T
Unitats postes en servei: 26
Numeració assignada: 101 a 112, 113 a 118, 119 a 120, 132 a 135 i 136 a 137.
Unitats preservades: 2
Numeració de les unitats preservades: 106 i 110
Any de construcció: 1907 a 1912
Retirada servei: 1975
Amplada carril: 1067 mm
Tracció: Vapor
Longitud entre topalls: 7.621 mm
Pes adherent: 40 tm.
Potencia: 1.045,47 kW
Capacitat carbó: 1.000 kg.
Capacitat d'aigua: 3.652 litres
Construïdes per: North British Locomotives Cº. Ltd.
Números de fabrica: 18023 a 18034, 18587 a 18592, 19020 a 19021, 19148 a 19151 i 19675 a 19676.

Cotxe-saló "Maharajah".


Aquest luxós cotxe va ser construït per a un viatge que la reina Victòria I anava a realitzar

a l'Índia, Però aquest viatge no es va realitzar i la direcció del Rio Tinto Co. Ltd., va decidir la seva compra per al servei dels seus directius. La companyia el va posar a la disposició de la corona espanyola per a un viatge que la reina regent Dª. María Cristina juntament amb el seu fill el rei Alfonso XIII anaven a realitzar a Rio Tinto.

El cotxe-saló "Maharajah", és considerat el vagó de passatgers en via estreta més luxós del món. La seva funció va ser transportar els membres de la direcció de la companyia minera en el trajecte des de la zona minera al port de Huelva i al revés, ja fos para diferents gestions a la capital provincial, la seva marxa o volta d'Anglaterra o per anar i venir de vacances a Punta Umbria.


El cotxe va ser construït en l'any 1892 per Birmingham Railway Carriage & Wagon Co. Construït en fusta de caoba amb claus de coure per evitar que la corrosió afectés la fusta. En els dos laterals presenta mosquiteres, formades per un marc de fusta i una tela metàl·lica de coure. Sota aquestes presenta deu finestres envidrades que tenen una persiana de fusta tipus mallorquina. Disposa de 18 seients d'ells 10 per a cavallers que són abatibles i que poden convertir-se en llit i 8 per a senyores que són fixos a diferència del dels cavallers i una mica més amples per facilitar que les dames victorianes poguessin prendre seient amb els seus ampul·losos vestits. La zona de cavallers disposava de taules abatibles que permetien jugar partides de naips i gaudir de qualsevol frugal refrigeri durant el trajecte. Posseeix dos serveis, un per sexe, equipats amb vàter i lavabo de porcellana de Westmister. El sostre està decorat amb cuir repujat, la il·luminació interior original era mitjançant querosè, posteriorment va ser elèctrica.


Característiques tècniques del cotxe-salo "Maharajah".

Sèrie: B
Rodament: 2'2'
Unitat construïdes: 1
Numeració: 2
Unitats preservades: 1
Any de construcció: 1892
Amplada carril: 1067 mm
Longitud total entre topalls: 12.192 mm
Tara: 12,319 tm.
Seients cavallers: 10
Seients dames: 8:
Serveis WC: 2
Construït per: Birmingham Railway Carriage & Wagon Co

dijous, 14 de desembre del 2017

Alguns autobusos de Gibraltar.

Gibraltar, és un territori britànic d'ultramar.


Hi ha un total de 8 rutes d'autobús diferents a Gibraltar. Hi ha dues companyies que presten serveis d'autobusos a Gibraltar: Gibraltar Bus Company Limited (GBC) i Calypso Transport Limited (CT). L'empresa de Gibraltar Bus és propietat del 100% del Govern de Gibraltar.

La companyia d'autobusos de Gibraltar (GBC), opera els serveis 1, 2, 3, 4, 7, 8 i 9. Els seus autobusos són de color vermell i blanc, excepte alguns dels minibusos de la línia 1 que són blaus (antic color).

Route 1: Willis's Road – Market Place
Route 2: Moorish Castle – Referendum House
Route 3: Frontier/Air Terminal – Europa Point
Route 4: Both Worlds – Rosia
Route 7: Mount Alvernia (circular)
Route 8: Both Worlds – Reclamation Road
Route 9: Market Place & Main Street - Frontier/Air Terminal

GBC - CitiBus MAN Midi 

GBC - CitiBus MAN Midi 

GBC - Mercedes Benz Sprinter UNVI Kerala
Calypso Transport Ltd (CT), opera el servei 5. Utilitza en la seva flota alguns d'autobusos de dos pisos de color vermell.

Route 5: Frontier/Air Terminal - Reclamation Road.

CT - Volvo UNVI Urbis DD

CT - MAN Lion's City

CT - MAN Lion's City
Degut que els mitjans de transport espanyols tenen moltes dificultats per poder actuar a Gibraltar, normalment la frontera es té que ta travessar caminant i canviar de vehicle.

Nattivus Experiences - RENAULT Trafic Bus 1.6-dCi-125, Sevilla
Molts taxis s'adapten a realitzar les visites a la reserva natural de Upper Rock. Generalment són mini vans.
Taxi  - Mercedes Benz VITO Tourer 114 CDI, Gibraltar

dimarts, 12 de desembre del 2017

El funicular aeri de Gibraltar, "The Cable Car". (I)

Gibraltar, és un territori britànic d'ultramar. 

Cable Car, cabina.

L'una de les activitats més importa'n del periple turístic a Gibraltar, és la pujada en el telefèric "The Cable Car", que permet d'accedir a la cimera del "Rock", i d'observar els macacos, que són un dels símbols del territori.

El primer telefèric va ser construït per l'empresa suïssa Von Roll, i va ser inaugurat el 30 de març de 1966. Aquesta instal·lació es va convertir en una de les principals atraccions turístiques d'aquest petit territori. En l'any 1986, Von Roll va efectuar una important renovació, permetent d'automatitzar el seu funcionament i es van canviar les dues cabines. Aquesta renovació va anar acompanyat de l'engrandiment de l'estació superior.

L'estació inferior està situada a Main Street, al mig del principal pàrquing de la ciutat. La maquinària està situada a sota l'estació.

Cable Car, estació inferior (RM)

Cable Car, estació inferior .

Cable Car, estació inferior.
L'estació intermediària, situada al mig de la línia, té com a objectiu poder embarcar passatgers que han visitat a peu la reserva natural.

Cable Car, la linia.

Cable Car, estació intermedia.

Cable Car, estació intermedia (RM)
L'estació superior, situada en la dorsal del "Rock", en el segon cim més alt d'aquesta muntanya, disposa d'una cafeteria, un bar, una botiga de records i d'àmplies terrasses panoràmiques, que ofereixen una vista sobre tot el penyal i la regió que l'envolta i permet de veure l'Àfrica.

Cable Car, estació superior (RM)

Cable Car, estació superior (RM)

Cable Car, estació superior (RM)
Característiques tècniques:

Funicular Aeri.
Any de posada en servei: 1966
Any de renovació: 1986 i 2007
Tipus: FA30
Longitud: 2.500 m.
Altitud estació inferior: 12 msnm.
Altitud estació Superior: 412 msnm. 
Estació motora: Inferior
Estació tensora: Superior
Tipus de tensió: Contrapès
Desnivell: 400 m.
Numero pilones: 3
Velocitat: 8 m/seg.
Duració viatge: 6 minuts
Cabines: 2
Cabines construïdes per: Gangloff
Capacitat per cabina: 30 + 1 persones.
Capacitat: 180 persones/hora.
Fabricant: Von Roll,
Explotat per: Bland Aerial LTD
Horari de: 9:30 a 17.15 hores

Cable Car , vista cim.

Cable Car vista general, aereoport, Algeciras.

Cable Car, pilona 3.

Cable Car, pilona 3, vista port Gibraltar (RM)
PD: Les fotografies amb l'apèndix RM són propietat de remontees-mecaniques.net, en quedar-me sense bateria a la càmera fotogràfica.




dilluns, 11 de desembre del 2017

Sistemes mecànics de mobilitat - Ascensor inclinat de San Juan de Aznalfarache - Sevilla

Metro de Sevilla S.A.

Estació inferior

L'Ascensor inclinat de San Juan, es troba situat a la localitat de San Juan d'Aznalfarache (Sevilla), és un ascensor inclinat urbà que connecta la Barriada del Monumento amb l'estació de metro de San Juan Bajo.

L'ascensor és un elevador inclinat amb sistema de tracció elèctrica amb contrapès. La cabina està construïda en acer inoxidable satinat i llunes de vidre de seguretat. Disposa d'un sistema de telefonia bidireccional, sistemes d'emergència, indicador de posició visual i acústica per a persones de mobilitat reduïda i està dotada de climatització per aire condicionat.


Característiques Tècniques:

Ubicació: San Juan de Aznalfarache (Sevilla)
Longitud: 120 m.
Desnivell: 35 m.
Temps recorregut: 1 minut
Capacitat: 25 persones
Adaptat a PMR: Si
Estacions: 2
Cabines: 1
Inaugurat: 20 de juliol de 2011
Marca: ThyssenKrupp Elevadors
Horari de funcionament de 6,30 a 23 hores els dies laborables i 7:30 a 02,00 dissabtes i dies festius.
Preu: Gratuït.




Estació superior

Estació superior