Unitats de tren elèctric, sèrie 113 dels FGC.

FGC – Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes unitats de tren van ser adquirides dins del pla denominat "Metro del Vallès" que comportava les ampliacions de la línia en les ciutats de Sabadell i Terrassa, amb un significatiu augment de les circulacions i la progressiva retirada de les unitats de la sèrie 111.

Aquestes unitats de tren estan formades per tres cotxes motors i un cotxe remolc intermedi.

La disposició dels cotxes és: Cotxe motor 1 amb cabina (situat costat Terrassa), cotxe motor 3 (situat en segona posició costat Terrassa), remolc intermedi i cotxe motor 2 amb cabina (situat costat Barcelona).

Característiques tècniques:

Sèrie: 113

Tipus: EMU-4

Rodament: Bo'Bo'+Bo'Bo'+2'2'+Bo'Bo'

Composició: Mc+M+Ri+Mc

Unitats en servei: 24

Unitat construïdes: 24

Numeració: 113.01 a 113.24 + 123.01 a 123.24 + 183.01 a 183.24 + 113.51 a 113.74

Any de construcció: 2013 a 2014

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 1500 V=

Potència: 2.160 kW

Motors: 12 X Alstom EBA 3542

Equip de tracció elèctric: 2 pantògrafs, 3 disjuntors, 3 onduladors de semiconductors IGBT amb capacitat de generació d'energia elèctrica en els processos de frenat.

Equip elèctric auxiliar: 3 convertidors estàtics: 2*70 kV amb carregador de bateries i 1*85 kV sense carregador.

Diàmetre rodes: 840 mm

Distancia entre eixos: 2.200 mm

Distància centre vogies: 13.200 mm

Numero d'eixos: 16

Longitud total entre topalls: 80.480 mm

Amplada: 2.760 mm

Alçada: 3.960 mm

Tara: 142,4 tm.

Càrrega màxima: 60 tm.

Velocitat: 90 km/h

Acceleració/desacceleració màxima: 1,1 m/s (de 0 a 40 km/h) / 1,1 m/s (fre de servei)

Seients total 2a classe: 188 + 4 abatibles

Sistemes de fre: AC (Com. Elect.), Elèctric (Reostàtic i Recuperació), 3 Estacionament (Auto ressort).

Enganxall: BSI

Cabines de conducció: 2

Estructura de les caixes: Alumini

Construïdes per: Alstom i Caf

Diposit: Rubí

Una visita inesperada al Museu Ferroviari de Mora la Nova.

Associació para la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial de Mora la Nova (APPFI).

Aquest cap de setmana passat, el Grup de Senders del Club Excursionista de Gràcia, teníem planejada una excursió per la serra del Cardó, per arribar al punt més alt d'aquesta "la Creu de Santos", però les condicions meteorològiques ens van estroncar els nostres plans, vents de fins a 130 km/h segons TV3, que després de fer caure alguns de nosaltres, vàrem decidir que la més prudent era tirar cap avall i que un altre dia serà.

RAVIGO 286 - MAN 14-290 Beulas stergo'spica

Posada en marxa el pla "B", trucada a APPFI, per concertar una visita a la tarda, ací va ser, primerament vàrem visitar la magnífica torre d'enclavaments de l'estació de Mora la Nova i després la nau del material ferroviari, total dues hores llargues de visita comentada per als voluntaris d'aquesta associació, moltes gràcies per les dues persones que ens van atendre.

ADIF - Estació Mora La Nova

Renfe - Tren carriler - estació Mora la Nova

APPFI - Torre enclavaments Mora la Nova

APPFI - 141F-2316 

APPFI - 241F-2238

APPFI - 250-029-6

APPFI  - 7631  

APPFI ABJ 2 9304 

APPFI - PRfhv 52045

APPFI - Jfvce 403471 - 41 71 120 3 335-6  

APPFI - CC-6029 (BB4) 

Material en espera de ser desbellestat

Vagons salers, sèrie 63.000 de FGC

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - Línia Llobregat-Anoia.

Aquesta sèrie de vagons de voreres mitjanes van ser construïts per CAF, pel transport específic de sal, tenen la caixa d'acer inoxidable, el seu interior estanc i sense arestes facilita la descàrrega, ja que aquesta es realitza normalment per mitjà d'un bolcador rotatiu.

El seu ús normal va ser el transport de sal des de les mines de Súria d'Iberpotash fins a la fàbrica de Solvay situada a Martorell.

L'últim viatge es va realitzar, fi del servei de transport de sal, 30 de juny del 2017.

Característiques tècniques vagó:

Sèrie: 63.000 "Banyeres"

Numeració: 001 a 086

Numero d'eixos: 2

Unitats postes en servei: 86

Any de construcció: 1986 i 1987

Any baixa servei: 2017

Amplada carril: 1000 mm.

Longitud entre topalls: 8.010 mm.

Alçada: 2.180 mm.

Amplada: 2.620 mm.

Distancia entre eixos: 4.600 mm.

Diàmetre rodes: 750 mm.

Tara: 7,5 tm.

Càrrega màxima: 22,5 tm.

Velocitat màxima autoritzada: 70 km/h.

Construït: CAF

Enganxall: Alliance AAR-10A.

Sistema de fre: 1 AC (TFA) i estacionament manual.

Dipòsit: Martorell

Unitat de tren elèctrica, sèrie 445 de Renfe

La Garriga

Aquesta sèrie, formada per una sola unitat, va ser un prototip de tren construït l'any 1984.

A causa del creixement de la demanda en les línies de rodalia, Renfe va encarregar a les principals constructores espanyoles, l'estudi un tren que cobrís satisfactòriament les necessitats futures, per al que es va comptar amb l'ajuda del Centre per al Desenvolupament Tècnic Industrial (CDTI).

El repartiment de la seva construcció va ser el següent: CAF es va encarregar de l'estructura de les caixes i alguns accessoris i dels elements de rodadura; GEE va construir els motors de tracció, els reductors i el disjuntor; MTM va realitzar els vogies i els convertidors estàtics; WESA va confeccionar els principals equips elèctrics i electrònics del tren: trossejador, aparellatge, manipulador de comandament i equips d'alta; MACOSA es va encarregar de l'equip d'aire condicionat, tota la part pneumàtica i fre i construcció de portes i finestres, posteriorment va construir el cotxe remolc. Tots els treballs de muntatge es van realitzar en la factoria de MACOSA en el Poble Nou de Barcelona.

La unitat inicialment va sortir de fàbrica com una unitat tipus Mc-Mc, més tard en l'any 1986 se li va incorporar un remolc intermedi (R) quedant com una unitat Mc-R-Mc.

Primerament va ser testejada en buit en les línies de rodalia de Barcelona, principalment en la línia Castellbisbal a Mollet, que en aquella època tenia molt poc tràfic, En l'any 1985, va ser presentada als directius de Renfe i van començar les proves en el nucli de rodalia de Madrid, en l'any 1986 va passar a prestar servei en el nucli de rodalia de Barcelona. Finalment va tornar a Madrid on va continuar sent testada fins a la seva retirada a finals de l'any 1990, va ser er apartada en el dipòsit de Madrid Fuencarral i desballestada en l'any 1999.

Encara que aquest prototipus fos un fracàs, les ensenyances extretes d'aquesta unitat van ser aplicades en les sèries 446 i 447.

Castellbisbal

Característiques tècniques:

Sèrie: 445 "Cedeti"

Tipus: EMU-2/EMU-3

Rodament: Bo' Bo' + 2'2' + Bo' Bo'

Composició: Mc+Mc / Mc+R+Mc

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 1

Numeració: 9-445-001-1 + 7-445-001-1 + 9-445-002-9

Any de construcció: 1984

Any retirada de servei: 1990

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge 3 kV=

Potencia: 1920 kW

Motors: 8 X GEE-326

Longitud total entre topalls: 50.684 mm / 75.169 mm

Amplada: 2.940 mm

Alçada: 4.185 mm

Diàmetre rodes: 860 mm

Pes total: 162 tm.

Velocitat: 100 km/h

Seients totals 2a classe: 276

Sistemes seguretat: ASFA

Construïdes per: CAF, Macosa, MTM,GEE i WESA

Librea: Colors Estrella

Locomotores dièsel-elèctriques, sèrie 313, de Renfe.

Aquesta sèrie de locomotores dièsel-elèctriques, inicialment va ser matriculada com 1300.

Van ser construïdes 40 unitats per Euskalduna a la factoria de Bilbao i 10 per ALCO en la factoria de Schenectady, entre els anys 1965 i 1967, aquesta sèrie consta de 50 unitats del model DL-535 S i DL-535 T.

Remolcaven trens tant de viatgers com de mercaderies, principalment en línies d'Andalusia, i en especial en el trajecte entre Almeria i Linares, el que va permetre la supressió de l'electrificació trifàsica en aquest tram, també s'encarregaven dels pesats trens de mineral procedents de les Minas del Marquesado.

18 màquines es van vendre a Portugal (sèrie CP 1320), 17 a la companyia Trens de Buenos Aires (TBA, Argentina) en l'any 1995, 4 han estat adquirides per la Sociedad Minero Siderúrgica de Ponferrada, per la línia del Ferrocarril Ponferrada – Villablino i convertides a l'ampla mètric en l'any 1997, altres unitats han estat venudes a empreses constructores: la 1316 a l'empresa CEBASA l'any 1995, les 1302, 1307, 1315, 1325, 1335 i 1345 a l'empresa Guinovart (G&O) en els anys 2000 i 2003, la 3105 a l'empresa AZVI en l'any 2003, la 1311 a l'empresa Ferrovial en l'any 2008 i la 1316 a l'empresa FEVASA en l'any 1995.

L'última màquina en prestar servei a Renfe, va ser la 313-006-9, apartada l'any 1997.

Característiques tècniques:

Sèrie: 313

Antiga sèrie: 1300

Tipus: LDE

Numeració: 313-001-0 a 313-050-7

Rodament: Co'Co'

Unitats en servei: 0

Unitat postes en servei: 50

Any de construcció: 1965 a 1967

Any baixa servei: 1997

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Dièsel elèctrica

Longitud entre topalls: 16.237 mm

Amplada: 2.884 mm

Alçada: 4.032 mm

Pes: 83,9 tm.

Potencia: 1022 kW

Motor: 1 x ALCO 251 D

Generador: GE GT-581E

Motors de tracció: 6 X GE 5GE-761

Velocitat: 120 km/h

Acoblament: 4 unitats

Cabines de conducció: 1

Fabricada per: Euskalduna i ALCO, General Electric i GE Española.

Model: DL-535 S i DL-535 T

Numero fabrica: 441 a 480 i 3417-1 a 3417-10.

Sèrie de locomotores elèctriques BB 4100 del SNCF.

SNCF - Société Nationale des Chemins de Fer Français.

Foix

Aquesta sèrie de locomotores elèctriques, les BB 4100 de la SNCF, són les antigues E 4100 dels "Chemins de Fer du Midi ", que van ser entregades entre els anys 1928 i 1931.

Són locomotores d'ús universal per a trens de viatgers i de mercaderies, el seu entorn natural d'actuació han estat totes les línies dels Pirineus.

L'última unitat és donada de baixa en l'any 1987, excepte les BB 4119 i 4123, equipades de tascons llevaneus i estacionades a Foix i La Tor de Querol, aquestes dues locomotores van ser substituïdes, en aquestes tasques de llevaneus, per les BB 8553 I BB 8556 en l'any 2003.

Foix

Al voltant dels anys 50 del segle passat, algunes BB 4100 (50 unitats) es transformen en BB 4600 en augmentar la seva velocitat màxima.

La BB 4177 es troba conservada des de l'any 1983 en el Museu ferroviari de Miramas de Nimes.

Riu Ariege

Característiques tècniques:

Sèrie: BB 4100

Antiga sèrie: E 4100

Tipus: LE

Rodament: Bo'Bo'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 90

Unitats preservades: 1

Numeració: 4101 a 4190

Any de construcció: 1928 a 1932

Any retirada de servei: 1987

Amplada carril: 1435 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 1,5 kV=

Potencia: 1160 kW

Motors: 4 X Alsthom M1

Longitud total entre topalls: 12.870 mm

Amplada: 2.964 mm

Alçada: 3.770 mm

Pes total: 77,8 tm

Velocitat: 75 km/h

Construïdes per: C.E.F. / Alsthom

Cabines conducció: 2

Comandament múltiple (UM): 3 unitats

Foix

Algunes locomotores a vapor del Ferrocarril Andorra a Escatrón. (II)

Aquesta locomotora construïda en l'any 1957, amb número de fàbrica 721 i nom "Samper de Calanda", va ser l'última locomotora de vapor que va sortir dels tallers de La Maquinista Terreste y Maritima (MTM), de Barcelona. Estava basada en les locomotores de la sèrie 1600 de la Companyia de MZA (RENFE, sèrie 242-0231 a 242-0290) construïdes pel mateix fabricant entre els anys 1924 i 1927, però no va arribar a donar un resultat acceptable en comparació de les gairebé bessones "Andorra" i "Escatrón" i en ser suprimit aquest tipus de tracció a mitjans de l'any 1984, la locomotora que anys abans ja havia deixat de prestar servei, va ser apartada en les instal·lacions de la central tèrmica d'Andorra, on encara roman.

Característiques tècniques:

Nom: Samper de Calanda

Rodament: 2-4-2 T

Unitats en servei: 0

Numeració de les unitats preservades: 1

Unitats construïdes: 1

Any de construcció: 1957

Tracció: Vapor

Distribució: Walschaerts

Longitud entre topalls: 16.120 mm

Amplada carril: 1674 mm

Pes: 125 tm

Potencia: 1380 kW

Esforç de tracció: 169 kN

Capacitat combustible: 5.000 litres.

Capacitat d'aigua: 16.000 litres

Numero fabrica: 721

Construïda per: La Maquinista Terrestre y Maritima