Rails sense fronteres

dilluns, 11 de juny del 2018

IX – Ral·li d'Autobusos Clàssics

Aquest cap de setmana s'ha realitzat el 9è Ral·li d'Autobusos Clàssics, que ha perdut l'atribut internacional, a no haver-hi cap de forà.

El dissabte a la tarda es va efectuar l'exposició estàtica al Passeig de Maria Cristina de Montjuïc I el diumenge el viatge de Barcelona a Caldes de Montbui.

A falta de novetats, l'única un autobús Mercedes-Benz del AAMVF d'Euskadi, destacaven les noves unitats elèctriques o hibrides de TMB (alguns ja en funcionament) i Sagalés.

Selecció de vehicles:

AAMVF (BEM) 184- Mercedes-Benz O405 Hispano.

Sagales 1030 - Mercedes-Benz.

Sagales 1000 MAN Lion's City Hibrid.

Sagales Scania Citywise Hibryd.

TMB 1109 [1100] Solaris Urbino 18e.

TMB 1107 (1100) - Irizar-Siemens i2e IEBAR2.

TMB 8530 (8500) Irizar i2e18.

TMB 3902 (3900) - Vanhool-Siemens AGG 300TRL Exqui City 24.

TMB 2020 (2000-II) Volvo V5lH UNVI Urbis 2.5 DD.

TMB 4277 (4200) - Mercedes-Benz Sprinter (4X4) E6 516, Strada Indcar.

divendres, 8 de juny del 2018

Tren automotor de velocitat alta, sèrie 130 de Renfe.

Els trens de la sèrie 130 de Renfe (Talgo 250 segons la referència comercial del seu fabricant), sobrenomenat "minipato o patito", es compon d'11 cotxes Talgo VII més dos caps motrius fabricades per Talgo en la seva part mecànica i per Bombardier en la seva part elèctrica. Són trens capaços de circular per vies d'ampla UIC (1435 mm) i d'ample ibèric (1668 mm) i tant en corrent continu (3 kV) com n'alterna (25 kV).

Característiques tècniques:

Sèrie: 130

Tipus: AE

Rodament: Bo'Bo'+1'1'1'1'1'1'1'1'1'1'1'1'+Bo'Bo'

Composició: Mc+11R+Mc

Unitats en servei: 30

Unitat construïdes: 45

Numeració unitats motores: 130-001-1 a 130-090-4

Any de construcció: 2006 a 2010

Amplada carril: 1435/1668 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 25 kV 50 Hz (AC) / 3 kV CC

Potencia: 4.800 kW (25 kV, 50 Hz) / 4.000 kW (3kVcc)

Esforç de tracció: 220 kN (25 kV) / 120 kN (3 kV)

Motors: 8

Longitud total entre topalls: 184.158 mm

Pes total: 312 tm

Velocitat: 250 km/h (1.435 mm) / 220 km/h (1668 mm)

Sistemes de fre: Fre pneumàtic (dos discos de fre per eix), fre elèctric de recuperació i reostàtic.

Sistemes seguretat: ASFA digital, LZB, ERTMS i EBICAB

Pantògrafs: 4

Seients: 299 seients, (236 estàndards i 62 primera).

Acoblament: 2 unitats

Construïdes per: Talgo, Bombardier

Nota: La transformació de 15 unitats, en l'any 2011, dóna peu a creació d'una nova sèrie, la 730, que és una variant de trens híbrids, instal·lant-se en els mateixos dos grups generadors dièsel.

dimarts, 5 de juny del 2018

Algunes notes sobre el KLB (Kriens – Luzern Bahn)

Antiga estació de Kriens (2003)

Aquest ferrocarril unia la ciutat de Kriens, situada a la part occidental de Lucerna, amb aquesta ciutat.

El seu origen és el d'un ferrocarril industrial, l'empresa metal·lúrgica Bell & Cie en va ser la impulsora, altres empreses al llarg de la ruta també disposaven d'una connexió ferroviària, com ara la cerveseria Eichhof, la cooperativa de consumidors, una laminadora de coure, una fàbrica de maons, una fàbrica de pasta i altres.

En l'any 1886 es va iniciar el servei ferroviari, amb trens mixtos de passatgers i mercaderies.

En l'any 1900, amb la creació del tramvia de Lucerna a Kriens, la companyia KLB passa a dependre de la companyia de transport de Lucerna VBL (Verkehrsbetriebe der Stadt Luzern), i el seu traçat urbà s'electrifica i s'instal·la un tercer carril (1000/1435 mmm).

En l'any 1997, VBL ven la concessió del KLB a una nova companyia particular de nom KLB-Betriebsgenossenschaft.

En l'any 2009, la concessió de KLB, va passar al Zentralbahn (ZB), es construeix la línia de doble amplada (1435/1000 mmm amb quatre carrils) entre Luzern I Horw-Rösslimatt.

El KLB a utilitzat locomotores a vapor, elèctriques, dièsels i finalment un vehicle bi-vial Zephir.

KLB - Tm 14.240 - 36 "Belloli"

diumenge, 3 de juny del 2018

Les locomotores Dièsel-Hidràuliques, sèrie 340 de Renfe.

Aquestes locomotores deriven de la sèrie V220 dels DB.

Postal

Aquestes malaurades locomotores, que al seu moment van representar el màxim exponent tècnic dins de Renfe, van tenir una vida, en alguns casos de tan sols 18 anys de servei, amb uns recorreguts totals de quilòmetres més aviat baixos, i encara que en els primers anys la seva vida va ser intens, no van arribar a gaudir del beneplàcit dels tècnics (màquines complicades de manteniment, per aquella època a Espanya) i dels maquinistes que les conduïen (poca i mediocre formació). Sorprèn que unes locomotores concebudes i adquirides per remolcar trens ràpids de viatgers de fins a 600/700 tm., sense moltes parades, i a una velocitat comercial de 100/110 km/h, es destinessin a remolcar trens diferents dels serveis previstos inicialment. Passant a remolcar més de mitja vida, lents trens de mercaderies.

Postal

Característiques tècniques:

Sèrie UIC: 340

Antiga sèrie: 4000

Tipus: LDH

Numeració: 340-001-7 a 340-032-2 (4001 a 4032)

Rodament: Bo'Bo'

Unitats construïdes: 32

Unitats en servei: 0

Unitat en preservades: 2

Any de construcció: 1966 a 1969

Any de posada en servei: 1967

Any baixa servei: 1987

Amplada carril: 19668 mm

Tracció: Dièsel-hidràulica

Potencia: 1974 kW

Esforç de tracció: 235 kN

Motor: 2 * Maybach-Mercedes Benz MD 870/1

Transmissió: 2 * Maybach-Mekydro K-184-BT

Velocitat: 130 km/h

Longitud entre topalls: 20.350 mm

Pes: 88 tm.

Diàmetre rodes: 1.016 mm

Numero cabines: 2

Sistemes de fre: Aire comprimit i buit, hidràulic i estacionament mecànic.

Acoblament: 2 unitats

Fabricada per: Krauss-Maffei I Babcox & Wilcox

Model: M400

Numero fabrica: 19315 a 19324, 909 a 928, 957 i 958

Nota: Les unitats, 4001 a 4010 varen ser fabricades a alemanya.

divendres, 1 de juny del 2018

Locomotores elèctriques Renfe sèrie 277.

La sèrie 277, és una sèrie de locomotores elèctriques de fabricació anglesa, sobrenomenades "Las Inglesas". Les 75 unitats que componen aquesta sèrie van ser fabricades per English Electric, Vulcan Foundry i Westinghouse.

Aquestes locomotores deriven extretament de les ex1000 (9000 després) de Ferrovia Paulista S.A. (FEPASA), Brasil.

Van ser adquirides per cobrir recorreguts muntanyencs electrificats, com el de la línia de Venta de Baños a Gijón que travessa la serralada cantàbrica passant pel túnel de la Perruca de 3,1 km de longitud que salva el port de Pajares, o en la rampa de Brañuelas en la línia de Lleó a A Coruña.

Van ser utilitzades principalment per a trens de mercaderies, encara que també van remolcar trens de viatgers. Fins i tot en els trajectes de fortes rampes eren les encarregades de proporcionar doble tracció als pesats trens de mercaderies i de viatgers que ho requerien, com el desaparegut Exprés "Costa Verde".

Aquesta sèrie de locomotores va ser un gran avanç en la confortabilitat dels maquinistes, especialment quant a comoditat.

Van començar a ser rellevades per les locomotores de la sèrie 251 a la fi dels anys 70.

Característiques tècniques:

Sèrie: 277

Antiga numeració, sèrie: 7700

Tipus: LE

Rodament: Co'Co'

Unitats en servei: 0

Unitat construïdes: 75

Unitats preservades: 5

Numeració: 277-001-4 a 277-075-8 (7701 a 7775)

Any de construcció: 1952 a 1959

Any de retirada servei: 1994

Amplada carril: 1668 mm

Tracció: Elèctrica.

Voltatge: 3 kV CC

Potencia: 2208 kW

Motors: 6 X EE 514/B

Longitud total entre topalls: 20.567 mm

Diàmetre rodes: 1.220 mm

Pes total: 120 tm

Velocitat: 110 km/h

Sistemes de fre: pneumàtic d'aire comprimit (algunes unitats van ser equipades amb fre dual), elèctric reostàtic i d'estacionament mecànic.

Sistemes de seguretat: ASFA i Tren-terra (home mort en les equipades amb fre dual).

Construïdes per: English Electric, Vulcan Foundry i Westinghouse.

Cabines: 2

Acoblament: 3 unitats

dimecres, 30 de maig del 2018

Les locomotores trifàsiques de Renfe.

Renfe ha tingut dues sèries de locomotores trifàsiques, la primera heretada de F.C. Andaluces i la segona de nova construcció.

La primera sèrie d'aquestes locomotores va ser encarregada per la "Compañia del Sur de España", posteriorment "Andaluces", a la casa suïssa Brown Boveri l'any 1911 per a la línia de Linares-San José-Almeria, entre les estacions de Nacimiento i Gador. Va ser la primera electrificació d'un ferrocarril de via ampla en la península i realitzada per superar les fortes rampes d'aquest trajecte, pràcticament insalvables per a les locomotores de vapor. El sistema triat va ser el de corrent trifàsic a 6.000 volts i 25 Hz el que imposava la necessitat de comptar amb un doble fil de contacte i pantògrafs dobles, sent la tercera fase el carril. Va ser l'única electrificació a línies d'ample ibèric que han utilitzat aquest sistema. La línia aèria era de tipus tramviària, és a dir, sense sustentador. A partir de l'any 1966, la tracció va passar a ser realitzada per les locomotores dièsel, ALCO sèrie 313 (1300).

Característiques tècniques: