FGC - Unitat de tren, sèrie 3000 (Reformades).

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia Llobregat - Anoia.

La Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, disposava en ser absorbida per FEVE, d'onze automotors MAN del tipus B-2 DH rebuts a partir de 1966 dins del Pla d'Ajudes que l'Estat va promoure per a la millora del servei en una sèrie de ferrocarrils de via estreta d'Espanya, només deu van arribar a les mans de FGC doncs el 3.009 va ser desballestat després d'un accident ocorregut l'any 1977.

Dins La Proposta d'Actuació en Material Motor i Mòbil 1985-1987, de FGC i davant el retard acumulat en la modernització del parc a causa dels nombrosos problemes tècnics que les noves unitats elèctriques estaven donant en la seva posada a punt. S'incloïa la possibilitat de perllongar la vida dels automotors MAN, ja que es descartà de moment l'electrificació de la línia de Martorell a Igualada. Anàlogament a com s'estaven modernitzant els automotors i remolcs NAVAL, es va estudiar la manera de construir un modern tren dièsel a partir del material existent. D'altra banda, el motor de 210 CV dels automotors MAN s'havia demostrat insuficient per al dur perfil de les línies servides i es va plantejar un increment de potència que permetés marxes competitives entre Barcelona i Igualada.

La factoria MACOSA de Barcelona, va presentar un projecte de modernització basat en la formació d'una unitat de tren de tres cotxes: Motor-Remolc-Motor, que incloïa dos automotors MAN remodelats en els extrems de la composició i un automotor o remolc FERROSTAAL, utilitzat com a remolc intermedi el qual seria prèviament desmotoritzat.

A partir de setembre de 1986 van ser entrant en servei, les noves unitats de tren i retirant progressivament als vells automotors de la línia d'Igualada, per formar un total de cinc composicions formades pels cotxes amb les següents numeracions:

3005-3004-3006

3007-4001-3010

3011-3001-3008

3013-3003-3012

3015-3002-3014.

Les unitats de tren de la sèrie 3.000 Reformades, van permetre reduir en 9 minuts la durada del trajecte i aconseguir velocitats de 60 km/h en les rampes de 25 %o, característiques d'aquesta línia.

El projecte de modernització contemplava la modificació de l'exterior dels cotxes, amb la pèrdua d'una cabina de conducció en els automotors MAN i la conversió en remolcs intermedis, sense cabines i desmotoritzats, dels automotors FERROSTAAL. En quedar la composició com una unitat de tren sense cabines intermèdies permet la intercomunicació entre els diferents cotxes. L'augment de potència es va aconseguir dotant de dos motors dièsel MAN cadascun dels cotxes motor, de manera que cada motor ataca un bogie per mitja de transmissions hidromecánicas Voith, cal recordar que els motors dièsel MAN de 210 CV de potència cadascun utilitzats, procedeixen de FEVE, ja que, en haver equipat tots els seus automotors MAN de la sèrie 2300 amb motors PEGASO, van resultar sobrants en els seus estocs, abans de procedir al seu muntatge en la factoria de MACOSA de Barcelona, van ser degudament posats a punt en els Tallers Rocafort de Lleida.

Cada unitat de tren incorpora doncs quatre motors i quatre transmissions per a la tracció. Així mateix, existeix un cinquè motor dièsel (MAN), tarat a 160 CV i instal·lat sota el pis del cotxe remolc intermedi, la missió del qual consisteix a produir l'energia necessària per a les bombes de calor dels aires condicionats. Com a sistemes de seguretat addicionals s'incorpora els de «Home mort» de doble efecte (SIFA) i frenat automàtic puntual (FAP).

Les unitats estan dotades d'enganxall automàtic BSI, i poden circular en unitat múltiple fins a tres unitats.

Pel interiorisme es va optar pels seients unificats en FGC, a partir del model de la sèrie 111/211, disposant-se de 139 d'ells en disposició 2+1 i d'un WC per tren. Les portes d'accés van conservar l'accionament pneumàtic dels antics automotors MAN. Les noves cabines de conducció van sofrir considerables modificacions, tant en l'àmbit del pupitre com en l'espai destinat a elles, ja que en ser més àmplies permet donar cabuda a l'armari de control de l'aparellatge elèctric. Es van dotar d'enllumenat fluorescent en tots els departaments de viatgers.

Característiques tècniques:

Sèrie: 3000 R

Tipus: DMU-3

Rodament: Bo'Bo'+2'2'+Bo'Bo'

Composició: Mc+R+Mc

Unitats en servei: 1

Unitat construïdes: 5

Numeració: 3005-3004-3006, 3007-4001-3010, 3011-3001-3008, 3013-3003-3012 i 3015-3002-3014.

Any de reconstrucció: 1986 a 1988

Any retirada servei: 1999

Amplada carril: 1000 mm

Tracció: Dièsel hidràulica

Potencia: 620 kW

Motors: 4 X MAN D 2156 HM US

Transmissió: 4 X Voith Diwabus 506

Longitud total entre topalls: 59.920 mm

Pes total: 80,5 tm

Velocitat: 90 km/h

Seients totals 2ª classe: 139

Reconstruïdes per: MACOSA i Tallers Rocafort

Nota: Dues unitats van ser venudes a FGV i unes altres dos a FEVE.

 PD: Fotos  Josep Miquel i Solé